Fa unes setmanes, a casa la mare vaig arreplegar una revista de 1985. Més enllà de la preocupant afició de la meva progenitora per no llençar res que ens pugui fer servei algun dia, en vaig remarcar els temes de portada: l’educació infantil, com perdre pes i la creixent influència del Fons Monetari Internacional. 36 anys després res no ha canviat, o ho ha fet amb matisos. L’FMI continua movent els fils de la geopolítica i marcant la línia entre el viure i el malviure. La diferència és que ja fa temps que això ha deixat de ser notícia. Ens preocupa pujar bé els plançons, tot i que aleshores no es parlava de mares helicòpter i encara llegies en els articles conceptes com la menystinguda disciplina. El que més ha canviat és la qüestió de les dietes. I no perquè ara no se’n facin.
Afortunadament, el règim draconià de 720 calories diàries que proposava la revista en qüestió, basat en una llesqueta de pa amb margarina i cafè amb llet descremada per esmorzar ja és història. Avui sabem que els greixos poden ser bons i que han de formar part dels nostres àpats, que la fruita, i sobretot la verdura verda, són els imprescindibles i que l’actual enemic a batre no són els ous, sinó el sucre i els processats. Tanmateix, la indústria alimentària s’entesta a continuar desafiant el sentit comú i ens bombar- deja amb informacions contradictòries per generar dubtes raonables. Tot plegat ens deixa un panorama no millor que el de 1985, i aquí seguim, cada cop més grassos, amb més informació i amb més mites a l’entorn de la nutrició. Haurem d’esperar al 2056, a veure si hi tenim més sort.