La capacitat de Jordi Planelles, el ninotaire de capçalera d’aquest Diari, de resumir en una vinyeta les sensacions que ens produeix alguna de les informacions de la jornada no deixa de sorprendre’ns dia rere dia. Aquell fet pel qual els que escrivim necessitaríem almenys uns 1.600 caràcters (uns quants amunt o avall són els que omplen aquest espai d’opinió) ell és capaç d’encabir-ho en un dibuix on trobem la notícia, la seva valoració i les reaccions que provoca, tot fet des de l’humor i la ironia fina. El resultat final és el d’acabar explicant les notícies com no ho fa ningú. Algú ha definit la feina dels ninotaires com el de les persones que fan crònica social dibuixada a través de l’humor gràfic. Bé, no només la social, sinó també la política, cultural, esportiva... és a dir, expressen la seva opinió de l’actualitat a través d’una visió crítica i, sovint, esmolada anant més enllà del discurs oficial, cosa que per a alguns dels que s’hi veuen reflectits els pot arribar a incomodar. I fer això en un país com el nostre té molt mèrit perquè, en definitiva, acaba sent la nostra consciència gràfica on ens veiem reflectits, ja sigui com a país o com a societat. Val a dir, i no sé si és el cas del Jordi, que a alguns d’aquests professionals no els fa el pes que els qualifiquin amb el mot “ninotaire,” ho troben degradant, i prefereixen ser presentats com a dibuixants. En tot cas, es diguin ninotaires o dibuixants, no sé si som prou reconeixedors de la seva tasca ni si els sabem situar en la categoria que mereixen. Per anar-ho valorant, tenim una visita diària obligada a la pàgina 4 del Diari.