Hi ha missions, com deia el bo de tom Cruise, quasi impossibles. Una d'aquestes és la de ser objectius i equidistants en situacions que en certa forma ens afecten. I no parlo de situacions de les quals som part implicada, sinó de les que tot i semblar que estem al marge no podem analitzar-les des de la imparcialitat. La subjectivitat se’ns apodera més enllà de qualsevol altre enfocament més pragmàtic. Mantenir l'equidistància entre dues persones en un conflicte o tenir una visió neutral en un tema en concret és difícil. Sovint ens omplim la boca dient que som capaços de veure la situació amb objectivitat, i intentem autoconvèncer-nos que som imparcials i difícilment puguem ser-ho. Les experiències que tenim davant fets o situacions creen una sèrie d’emocions que van directament lligades als nostres pensaments i, per tant, a la conformació entre les nostres opinions i observacions. Per aquest motiu, mantenir una relació equidistant en situacions oposades només seria possible si no hi ha cap vincle emocional i, fins i tot així, la nostra subjectivitat vindria determinada per la nostra educació, creences, valors i experiències personals. Per aquest motiu i davant un mateix fet uns el troben més o menys reprovable. És una qüestió d’aprenentatge i d’associació d’idees amb experiències prèvies que ens fa posicionar, per exemple, en una baralla entre amics o una parella propera o mostrar-nos a favor o en contra d’unes accions concretes. Per tant, quan algú us ven la moto que us aportarà una visió objectiva, dubteu, perquè segurament serà fals.