De tant en tant passa que un titular de premsa aconsegueix condensar en una línia el sense sentit d’assumptes d’actualitat. És la sensació que he tingut aquesta setmana quan he vist escrit blanc sobre fosc: “La Generalitat dona el permís als Jordis per sortir 48 hores de la presó”. El procés resumit en catorze paraules. A partir d’aquí un es pregunta que més fa falta perquè esclati d’una vegada per totes aquest miratge esperpèntic amb el qual polítics i partits continuen fent bullir l’olla. Jo soc el primer crèdul que en un moment donat va donar per bo pop com a animal de companyia. Però va ser fruit de la intensitat del moment i només una vegada. No es pot anar fent el papanates sempre, collons! (he llegit en algun lloc que, ves per on, dir paraulotes és saludable). Per molta voluntat que un hi posi, la cosa a hores d'ara ja comença a estar prou clara, no? Que més fa falta perquè la gent toqui de peus a terra i obri els ulls? Que els presos polítics, els Jordis -i set persones més- estan tancats a pany i forrellat en presons c-a-t-a-l-a-n-e-s de C-a-t-a-l-u-n-y-a. Que la clau la té la G-e-n-e-r-a-l-i-t-a-t de C-a-t-a-l-u-n-y-a. Com era allò... Cornut i pagar el beure! Doncs hom continua donant per bo “el procés” i creient que el nou govern de Madrid permetrà tirar endavant un referèndum i l’autodeterminació prèvia a la independència. Papanates (i papanatisme), que no surt al diccionari, en català col·loquial vol dir: “Simple i fàcil d’enganyar, que s’ho creu tot i es meravella davant de qualsevol novetat.” De novetats, novetats, poques per no dir cap. Més aviat un déjà-vu de rància essència franquista.