La periodista encarregada de la informació meteorològica a una emissora catalana explicava que la idea de posar nom a les borrasques d’una certa magnitud té com a objectiu que la població identifiqui de seguida que els fenòmens associats a la borrasca en qüestió són igualment d’una magnitud inusual, amb el consegüent perill per a persones i béns materials. És una bona idea, certament, tan habituats com estem a no atendre per norma general les recomanacions de prudència fins que no patim directament les conseqüències. Ara bé, un cop establerta aquesta convenció per anomenar determinades borrasques, fora bo escollir els noms amb un pèl més d’atenció per evitar que l’elecció sembli més un sarcasme que no pas fruit d’una veritable intenció d’avisar-nos del que ens pot caure a sobre. I fora bo també que, en casos com el d’aquesta setmana, les previsions meteorològiques siguin especialment curoses, perquè, en cas contrari, serveixen de ben poc. Ja imagino que no és fàcil preveure amb total exactitud els efectes d’una situació meteorològicament tan complexa com la que ha provocat la borrasca Glòria, però precisament per això s’haurien hagut d’actualitzar els pronòstics amb força més freqüència que durant els episodis habituals. Potser així s’hauria pogut preveure que dimecres continuaria nevant a cotes relativament baixes i no a partir de la cota 1.200, com alguns mitjans repetien des de diumenge. Els que van insistir en aquesta predicció es van cobrir de glòria; i els que hi van confiar cegament, també. Especialment els que van pensar que per transitar amb pluja no calia dur les cadenes al maleter del cotxe.