Votar és un dels drets fonamentals de què disposem els ciutadans en democràcia. L’exercici d’aquest dret és el moment de la llibertat, el moment de la igualtat entre els ciutadans. Si trenquem la cadena, si eliminem la llibertat d’exercir el dret, esvaïm el concepte d’igualtat. Parlem, doncs, de drets i llibertats conquerits al llarg dels segles. Sorprèn que des d’opcions polítiques es pretengui vulnerar l’exercici de llibertats que vulneren la igualtat i vulgui imposar el sufragi obligatori, amb sancions per a qui l’incompleixi, a imatge i semblança del que fan en alguns països. Què s’aconseguiria amb aquesta mesura? Sota l’amenaça de sanció es reduiria l’abstenció. Però resoldria aquest fet la cultura de la desconfiança del ciutadà amb el polític? No, evidentment que no, al contrari: l’obligatorietat generaria més desconfiança. S’aconseguiria reduir el percentatge abstencionista però no els motius pels quals el ciutadà abans s’abstenia i ara, obligadament, votaria. Les preguntes que s’haurien de fer els polítics és el perquè d’aquesta desconfiança que arrela cada vegada més en la mentalitat col·lectiva. Per què hi ha la convicció que són una casta privilegiada i que opten al càrrec per als seus interessos i no pas per als generals del país? Hi ha més distància ara que abans entre ciutadà i polític? No pas. Gràcies al coneixement, els usos que abans eren tolerats ara esdevenen escandalosos a ulls del ciutadà. En la proximitat arrela el sentiment d’igualtat i els privilegis esdevenen intolerables. El que estem veient elecció rere elecció és el creixent escepticisme dels ciutadans respecte al valor del seu vot.