Està de moda portar barba, sí, i no només per aquell costum primitiu que a l’hivern tapa del fred. El que va començar fa uns anys com una tendència hipster s’ha estès i tornem a reminiscències del passat, on portar o no barba duia implícita tota una simbologia. A l’antic Egipte anar ben afaitat era símbol de netedat i acostumava a ser més freqüent entre els faraons anar ben afaitats i portar només llargues postisses per a les cerimònies. A l’antiga Grècia i primera època de Roma, la barba era un símbol de saviesa, maduresa i virilitat. Diuen que Alexandre el Magne va canviar aquest costum i va obligar els soldats a afaitar-se per evitar que a les seves tropes els poguessin estibar de la barba durant la batalla. A l’època medieval era també habitual veure reis i nobles amb frondoses barbes i cabells llargs i durant l’època del Renaixement personatges i artistes com Leonardo Da Vinci les portaven extremament llargues, cosa que els donava un aire de saviesa. A principis del segle XX i sobretot a l’època daurada de Hollywood, els actors lluïen rasurats i amb cabells curts perfectament pentinats. Avui en dia veiem com la barba ha tornat a guanyar pes i no només en els moderns hipsters que segueixen aquesta tendència i que l’han tornat a popularitzar sinó que com en l’antiga Grècia està carregada de simbolismes. Els polítics, per posar un exemple, es deixen barba com a mostra de maduresa i de poder. Des de membres a la reialesa, a presidents de països, actors, empresaris o banquers. Tots llueixen barbes cuidades i curtes que busquen projectar una imatge de seriositat, fortalesa i virilitat. Coses de la moda.