Fons Monetari Internacional, sí o no?

Li convé a Andorra ingressar al Fons Monetari Internacional (FMI)? L’anunci que el Govern i l’FMI estan negociant aquest ingrés ha plantejat aquest debat. L’FMI és un sistema d’assistència financera mútua entre els seus països membres, similar a un banc. En ingressar-hi, un país ha d’aportar una quota que integra un fons que finança préstecs de curt termini a membres amb problemes de balança de pagaments. Així, a cada moment, alguns membres són deutors de l’FMI i uns altres són creditors. Els primers paguen interessos que serveixen per a remunerar els segons i per a cobrir les despeses operatives de l’FMI i augmentar les seves reserves. Aquests préstecs tenen condicions dissenyades perquè el deutor ordeni les seves finances i pugui repagar el préstec, acordar amb els seus creditors i recuperar la seva estabilitat i creixement. Acordar amb l’FMI té un efecte multiplicador perquè generalment desbloqueja finançament privat. Naturalment, alguns programes tenen èxit i uns altres no. Les aportacions a l’FMI són de naturalesa diferent de les requerides per altres organitzacions internacionals, com ara l’Organització de les Nacions Unides (ONU). L’aportació a l’ONU no incideix ni en els drets ni en les obligacions del membre, per al qual són una despesa que redueix les seves reserves internacionals. En canvi, quan Andorra pagui la seva quota a l’FMI, mantindrà la propietat d’aquests diners, que a més continuarà comptant com a part de les seves reserves internacionals. I si en un futur abandonés la institució, recuperaria la seva aportació íntegra.

A més de ser la base de la capacitat de préstec de l’FMI, la quota determina el poder de vot de cada membre en els òrgans de govern de l’organisme. Els límits de deute amb l’FMI també s’expressen com a múltiples de la seva quota. Aquestes dues característiques fan que generalment els països prefereixin que la seva quota sigui com més gran possible. Com calcular llavors el cost que representaria per a Andorra la seva aportació a l’FMI? Aquest cost seria el que els economistes diuen "cost d’oportunitat", que és el rendiment que podria obtenir el país si aquests recursos els destinessin a una inversió de similar risc i liquiditat que la de la quota. El risc d’impagament de l’FMI és pràcticament nul, i com que en cas de tenir problemes de balança de pagaments Andorra podria demanar a l’FMI no sols que se li permetés fer ús de la seva quota sinó també aconseguir fons addicionals, la quota augmenta la liquiditat total disponible. Un actiu semblant en risc i liquiditat, com seria un dipòsit en el Banc Central Europeu (BCE), té un rendiment negatiu o nul. En conclusió, el cost d’oportunitat de la quota és pràcticament zero. De tota manera, correspon demanar-se quins beneficis tindria per a Andorra ingressar a l’FMI. Com a membre, Andorra tindria accés als serveis de la més important institució financera internacional. En primer lloc, Andorra tindria accés als préstecs de l’FMI en cas de necessitat. Tal possibilitat augmenta la confiança en la solvència del país, la qual cosa permet un major i més barat accés al finançament del govern i del sector privat. Comptar amb un prestador d’última instància és especialment important per a un país amb un important sector bancari. L’experiència internacional mostra la gravetat que poden arribar a tenir problemes en aquest sector. Andorra tindria també dret a rebre assistència tècnica en temes com política fiscal, monetària, estabilitat financera, balança de pagaments o estadístiques econòmiques. Les obligacions de proveir dades a l’FMI facilitarien l’accés públic a informació econòmica elaborada seguint estàndards internacionals, augmentant la transparència en aquesta matèria. Andorra també estaria obligada a tenir consultes periòdiques amb l’FMI sobre la seva política econòmica, el resultat de la qual es fa públic. Tals consultes proveirien a les autoritats andorranes l’oportunitat de discutir les seves polítiques amb personal especialitzat en temes macroeconòmics. Finalment, accedir a l’FMI completaria, en l’àmbit financer, el procés de reconeixement com a membre de ple dret de la comunitat internacional, amb veu i vot propi, que Andorra va poder emprendre després de l’aprovació de la Constitució en 1993. No participar en un organisme del qual participen 189 dels 193 membres de Nacions Unides no sembla convenient.