Aquests dies rellegia el llibre Mossèn Bordes a la Massana que Nord Andorrà va publicar ara fa tot just vint-i-sis anys en homenatge a qui fou l’artífex de l’arribada de la llum elèctrica a la parròquia i, per extensió, a les Valls del Nord, a part de moltes altres millores i avenços substancials per al benestar dels parroquians. Josep Bordes va arribar al país provinent de la Seu a principis del segle XX, el 1901 concretament, en un territori on les comunicacions viàries eren camins polsegosos que es feien a peu, o dalt d’un animal de peu rodó els més afortunats, i que l’imaginari ens porta a recordar aquella famosa cançó del cantautor nord-americà John Denver Take Me Home Country Roads. La descripció que es pot llegir al llibre del poble de la Massana, la seva gent i els seus costums és francament impactant perquè ens trasllada a la duresa de l’època de viure a muntanya –ja sigui en aquest o en qualsevol altre indret amb les mateixes condicions– i encara més en un racó apartat dels centres econòmics i comercials: “...unes quantes cases posades una al costat de l’altra, com en una fila d’indis enfront d’un torrent”; “Tot plegat no deuen ésser gaires més que una vintena d’edificacions entre vivendes i cellers. Són cases baixes, senzilles i més aviat velles que no gaire noves.” La narració, els detalls que s’hi reflecteixen de la vida quotidiana, fan que quedin lluny les imatges bucòliques, idíl·liques, fins i tot melangioses, que sovint ens construïm mentalment quan veiem alguna postal de paisatges, cases o pobles de l’Andorra d’abans.