Continuant si fa o no fa on ho deixava dijous passat, hores d’ara ja es pot afirmar, amb l’exultant optimisme que em caracteritza, que, efectivament, com més creixen les xifres de morts i contagiats, més s’insisteix que no hi ha motiu per al pànic, i com més dies passen, més s’estén la por a barrejar-se amb gent desconeguda, per si fos portadora del coronavirus sense saber-ho. La por ha fet augmentar exponencialment en qüestió de dies el nombre d’empreses que han decidit no participar en el Mobile World Congres (MWC) que ha de començar (si no canvia el calendari previst) el proper dia 24 a Barcelona. S’ha especulat amb la possibilitat de deixar-ho córrer aquest any, fins que el conseller del ram, Jordi Puigneró, va afirmar rotundament que el MWC no se suspendrà “en cap cas”. Un gest inútil, perquè ja se sap que com més categòric és un desmentit més creix la convicció que succeirà tot el contrari. I, vist el que s’ha vist darrerament a l’altiplà celtibèric, tampoc no seria d’estranyar que tot plegat fos una campanya orquestrada per l’entorn del supercomissari emmascarat i de la sempre ocurrent presidenta de la comunitat de Madrid per boicotejar el MWC, després que els organitzadors afirmessin la voluntat de seguir a Catalunya uns anys més. Tanmateix, si es descobrís que realment ha estat una conxorxa, l’alcaldessa Colau els ho hauria d’agrair de tot cor, i també als xinesos, perquè li han posat en safata l’ocasió perfecta per muntar una fira de telecomunicacions finalment digna del segle XXI: tothom connectat des de casa, demostracions virtuals i ni la més remota possibilitat de contacte físic. Insuperable!