Començar la casa pel llosat esdevé una pràctica impossible. Els projectes han de seguir una seqüència lògica i ordenada i, per tant, tot canvi que una empresa o una institució vulgui fer en un organisme, departament o àrea determinada hauria de tenir en compte els esglaons que s’han de pujar per tal de no ensopegar saltant-se’n algun amb la voluntat, per molt ben intencionada que sigui, d’accelerar el procés. El carro no pot anar davant dels bous ni pots escapçar la flor si abans no has plantat el tabac i has dut a terme totes les accions necessàries perquè arreli i creixi ben fort. Així, doncs, si tu vols que la presidència d’un organisme determinat modifiqui les seves competències i, com a resultat d’aquesta modificació, consideres que el que fins ara era altruista passa a ser remunerat, primer de tot hauràs de posar a consideració dels associats els canvis que vols fer i, posteriorment, posar-los a votació en assemblea per acabar consolidant-los en els estatuts de l’organisme. Soc dels que estan a favor de l’evolució de les institucions, entitats, organismes i associacions perquè s’adaptin als nous reptes que ells mateixos es plantegen o que la societat els demana. De la mateixa manera que antany els nostres polítics no cobraven per exercir les seves tasques com a electes i ara sí que ho fan, pot ser perfectament que una persona que ostenti la presidència de la comissió nacional andorrana per a la Unesco passi a rebre un sou perquè es vulgui dotar de més competències i més dedicació el seu càrrec. Ara bé, tot ha de seguir un procés ordenat i per molt que el Govern tingui la clau de l’aixeta no pot actuar com un elefant en una cristalleria.