Espanya ja ens supera amb el salari mínim interprofessional, 13.300 euros al país veí contra 12.996 al nostre. Està clar, amb 14 pagues a baix contra 12 pagues aquí, on es veu que no són obligatòries. Si no fos així, encara tindríem un salari mínim més elevat (1.083 euros mensuals contra 950). El cert és que no anem gaire bé en aquesta matèria. És clar que si ho comparem amb Portugal (740 euros) estem de meravella, però si ho comparem amb França (1.539 euros) o Alemanya (1.548 euros), estem “fatal”. No pretenc fer comparacions amb altres països, veïns o no, cadascú té el que té a casa seva. El que sí que m’agradaria que m’expliquessin és com es pot arribar a final de mes amb tan sols 1.083 euros, amb els preus de lloguer que tenim a Andorra, amb el cost dels aliments, del transport públic, la llum, el telèfon... En definitiva, amb el cost de la vida a Andorra. Però, és clar, em contestaran que el salari mitjà supera ja els 2.100 euros. O sigui que, segons aquest càlcul, la “majoria” sí que pot. Resulta evident que el salari mínim s’ha d’augmentar, millor ja que progressivament. Tot i que entenc perfectament que molts empresaris no poden fer-ho. Val a dir que molts no ho fan ni tan sols amb l’IPC (i no passa res). Però resulta molt més evident que el que s’ha de controlar és la desproporció existent en el preu dels lloguers i en els abusos deguts, precisament, a la manca de pisos de lloguer. A pesar de tot, tenim encara molts temporers, molts transfronterers, fet que tan sols s’explica perquè a “casa seva” no troben feina i s’han de conformar amb aquest salari mínim interprofessional tan baix.