Fa tot just una setmana se celebrava el Dia Mundial de la Ràdio. No seré pas jo en aquest petit espai qui exalti el poder i el magnetisme que té aquest mitjà de comunicació que l’ha convertit al llarg de la seva història en el més utilitzat a tot el món perquè la gent pugui informar-se o per entretenir-se. A casa nostra, la jornada va passar sense pena ni glòria, més enllà d’alguna honorable tertúlia amb veus reconegudes del món radiofònic andorrà o algun article com el de Joan Massa en aquest mateix Diari. Encara que sigui una setmana tard, m’apresso a fer el meu petit homenatge a un mitjà que Andorra li deu molt perquè ha tingut al llarg de bona part del segle XX una presència i una importància cabdals per al país i la seva gent, que ha anat molt més enllà del pur instrument informatiu i d’entreteniment. Va ser capital per a l’obertura internacional, per al desenvolupament del territori i, sobretot, va ser fonamental per al despertar d’una consciència nacional que es va fer més evident al darrer decenni del funcionament de Ràdio Andorra i Sud-Ràdio coincidint, recordem-ho, amb tot el procés de reforma de les institucions que va comportar l’any 1982 la creació del primer executiu. És imprescindible que per entendre la complexitat de l’existència –i coexistència– de les dues emissores l’amable lector faci una lectura del llibre de la Xus Lluelles Les ràdios andorranes. Una qüestió de sobirania i entendrem per què Joan Massa ens diu una vegada i una altra que “la història de la radiodifusió a Andorra és la història del seu segle XX”.