Encara no he escoltat cap paraula, cap posicionament del Copríncep episcopal, o dels seus serveis, que faci referència al fet que al país del qual és cap d’Estat, de forma indivisa amb el president de la República francesa, el seu Govern aconselli i acompanyi les dones a avortar fora del país. Ara ja no és una promesa electoral, és una realitat. Si tal com es va imposar a la Constitució el Principat ha de protegir la vida en totes les seves fases i considera que un incipient embaràs forma part d’una d’aquestes fases, s’ha preguntat el Copríncep si el Govern amb el servei d’acompanyament a la dona recentment instaurat compleix l’article de la Carta Magna?
A la nostra societat, qualificada amb freqüència d’hipòcrita, sovint s’ha de saber conviure amb les pròpies contradiccions. Tots hi estem exposats de forma diària i el Copríncep episcopal no n’és exempt. Aquest n’és un exemple, però també ho és la Llei de tècniques de reproducció humana assistida que, encara que només estigui signada pel Copríncep francès, és vigent des de fa un any. Dues situacions que mostren públicament les contradiccions del Copríncep episcopal i que posen en entredit la seva ferma oposició a despenalitzar l’avortament en els tres supòsits. L’Església en conjunt faria bé d’escoltar els sectors cristians més progressistes que defensen el dret de les dones a decidir en consciència sobre el seu cos. I si no que sumi una contradicció més i deixarà de posar en risc el Coprincipat cada vegada que parlem del tema.