A Andorra, parlar del Dia de la Dona és també parlar d’avortament. Com a consellera general, he de dir que des del primer dia aquesta ha estat una qüestió de debat i de preocupació. La posada en marxa del Servei Integral d’Atenció a la Dona és sens dubte un pas endavant en el reconeixement per part de les institucions d’una problemàtica que fins ara es preferia no afrontar. En aquest punt, s’han de remarcar les accions de les associacions de dones del país per visibilitzar la situació i fer que la societat sigui conscient de la problemàtica que es viu entorn de l’avortament.
Sempre he defensat la llibertat individual. Aquest és un dels principis del liberalisme, que les persones puguin prendre les seves pròpies decisions en funció d’allò que considerin més adient per al seu futur.
En relació amb l’avortament, difícilment es pot saber quina seria la millor decisió fins que una no s’hi troba. Són moltes les variables que prenen part en la decisió final: la urgència, el risc, la situació econòmica, l’entorn familiar, l’edat… i la voluntat de la dona. El temps ha demostrat que prohibir o limitar aquestes decisions no han impedit que això succeeixi, a Andorra tampoc. És l’educació, la percepció individual i la mateixa consciència la que finalment marca les nostres decisions amb més o menys encert. Referent a l’educació, no oblidem que durant segles ha estat clarament masclista, patriarcalista i castrant, i ha deixat el paper de la dona a costa del que decideixi el marit, el pare o l’home.
Avui dia, les dones lluitem per superar aquest marc mental i ser les úniques responsables del nostre cos i el nostre futur. És cert que a Andorra continuarem sense poder avortar al nostre territori, caldrà un debat molt més profund en aquest aspecte. Però el que sí que ha canviat és que a partir d’ara des d’un organisme públic es donarà el suport i la informació necessaris perquè la decisió sigui únicament nostra.