La situació que vivim està traient el millor de nosaltres. Són incomptables les iniciatives de tota mena que s’han endegat arreu, homenatge al personal sanitari que es juga la vida les 24 del dia, a banda. Falten mascaretes, doncs a fer mascaretes s’ha dit. Falten respiradors, a la SEAT es munta una cadena de fabricació (i no és l'única). S’ha d’atendre gent en situació de risc socioeconòmic, voluntaris, la Creu Roja, Metges Sense Fronteres o Càritas posen mans a la feina. Aquests exemples no amaguen l’altra cara de la nostra condició. La negativa també està donat mostres del que som capaços, i no cal anar massa lluny. Per poc que se segueixi l’actualitat, hom es pot assabentar que el nostre departament de Salut ha reconegut que ha pagat un preu per sobre de mercat per la compra de material de protecció (mascaretes) i els tests de diagnòstic ràpid. D’una banda, es veu que diverses de les empreses adjudicatàries no tenen cap mena de relació amb el mercat sanitari. De l’altra, hi ha un seguit d’empreses del país amb contactes a la Xina, amb relació directa amb l’àmbit sanitari, a les quals no se’ls ha tingut en compte. Pecata minuta si es compara amb el desgavell del Gobierno de España, que ha hagut de retornar milers de tests de diagnòstic ràpid comprats a correcuita perquè no eren fiables ni acomplien les especificacions marcades en el contracte de compra. Per rematar la jugada, després que el Gobierno intentés explicar el “marró”, l’ambaixada xinesa a Espanya va informar que l'empresa en qüestió no disposava de llicència oficial de venda i, per tant, no constava al llistat oficial de proveïdors. De debò que aquesta pandèmia canviarà el món?