Ara que sembla que comencen a parlar de desconfinar-nos, no puc evitar un punt d’enyor a l’imaginar-me com serà això de trobar a faltar les coses que hem guanyat tancats a casa. Com esmorzar cada dia en família. I dinar en família. I sopar en família. I berenar en família. I fer l’aperitiu en família. Sí, hem menjat molt aquests dies. I si no fos perquè la feina no ha afluixat, diria que hem cuinat més, i allargat les sobretaules. I poc més. No ens enganyem. La mare entra i surt del despatx cada minut i mig. És el temps que triga a recórrer la casa. Diu que ja porta tres mil passes, i que si no camina se li enrampen les cames. Ma filla comença a parlar amb accent mexicà i diu no sé què de la Rosa de Guadalupe, mentre publica -només pels amics controlats parentalment- al TikTok. Una aplicació basada a fer el tonto durant quinze segons -per qui no tingui plançons preadolescents-. I així anem fent. Que el teletreball per als autònoms ha deixat de ser una manera de conciliar, per convertir-se en una barra lliure de disponibilitat. Tots som a casa, tots estem treballant i aquí estem, tot el dia, sense horari, sense pauses i amb incendis telemàtics recurrents. Telemàtic. Una paraula(ota) que després d’aquests dies podrem sumar definitivament als mots nostrats, com especificitat, mancomunar, clípol i peís. En fi, que confesso que em fa molta ràbia els que aquests dies heu tingut temps de llegir, de fer ioga, de coure el pa, de prendre el sol a la terrassa i de saltar amb vídeos de la Jane Fonda. Jo, quan acabi el confinament, em confinaré en una illa deserta. A veure si així descanso.