Si hem de respondre sense rumiar gaire què és essencial per a cadascú de nosaltres, possiblement la majoria coincidiríem a afirmar que és tot allò imprescindible per sobreviure, en primer lloc, i també tot el necessari per tenir un bon estat de salut. És el primer que ens ve al cap, i més en aquest dies. Però si ens prenem més temps (i ara sembla que en tenim de sobres) per dir què és allò essencial en el nostre dia a dia, de ben segur que la llista augmentarà amb categories que formen part tant de la nostra vida funcional com de la nostra vida emocional, i que normalment no les considerem com a tals potser perquè les tenim tan a l’abast que no hi pensem. En aquest període de confinament és fàcil adonar-se que també és essencial poder mantenir el contacte amb les persones que t’estimes i que no pots veure tan sovint com voldries; que també és essencial estar (ben) informat del que passa al barri, però també al món, per no perdre els vincles amb el teu entorn social; que també és essencial que continuï havent-hi músics, poetes, fotògrafs, pintors, escriptors, filòsofs, cineastes, historiadors, actors, ballarins, dibuixants i tanta altra gent dedicada a mantenir vives a la xarxa totes les expressions culturals i contraculturals imaginables, per tal que puguem seguir creient en la societat que ens trobarem l’endemà de la tornada al que enteníem com a normalitat, per molt que pugem pensar que ja no serà ben bé com era fa tot just cinc setmanes. I, sobretot, que també és essencial tenir si més no la sensació de ser lliure, per molt que sapiguem que la llibertat, com qualsevol altre concepte abstracte, mai no s’assoleix del tot.