Estem en un d’aquells moments en què no sabem què ens depara el futur. Dels que poques vegades més viurem, en una situació inèdita, insòlita. Tenim al davant tants núvols que encara no sabem si sortirà el sol després de la tempesta. Els analistes no es posen d’acord en com serà el retorn a la normalitat, de fet ni de si tindrem una postnormalitat. De moment el govern va anunciar ahir al vespre les fases de la reobertura, tot entre cometes, que estaran sotmeses a nombroses excepcions. A poc a poc veiem la sortida. Tot i això enmig d’un entorn que està interioritzant noves normes i pors i neguits. Hi ha experts que auguren que, un cop superada la crisi, en uns mesos el rebot econòmic serà efectiu, fruit de l’eufòria de consum i que l’economia es recuperarà. Altres, menys optimistes, en canvi, consideren que el teixit econòmic caurà en recessió, amb moltes empreses que es veuran abocades a tancar i treballadors sense feina que obligaran els governs a donar noves i innovadores solucions per evitar la fractura social. Tot és, en aquests moments, confús i està directament lligat a veure quina és l’evolució del virus i si hi ha o no rebrots de contagis. La incertesa és per definició la pitjor enemiga de l’economia, els mercats se’n ressenteixen i, per extensió, tots. Els que fan projeccions i assessoren els governs es qüestionen si els consumidors canviaran els hàbits o d’aquí un temps aquest serà només un episodi per explicar. Moltes preguntes sense resposta en un escenari que no havíem projectat i en el qual, sigui com sigui, haurem de navegar.