No tinc cap dubte que ens en sortirem, d’aquesta desgraciada situació que estem vivint, tant pel confinament, com per la malaltia, com per recuperar d’alguna manera o altra les nostres feines. A la primera Llei òmnibus de mesures econòmiques li segueix una segona llei amb més ajudes. Sumant més descomptes als rebuts dels lloguers, sumant als crèdits tous i reduccions a la CASS, al telèfon o a la llum, suspensions temporals de contractes de treball, reducció de la jornada laboral, impagament de les quotes hipotecàries, rescat de plans de pensions privats, ajudes als autònoms... El problema és que tot això ho haurem de tornar i encara que puguem treballar, ens serà molt complicat de fer. Alguna d’aquestes mesures o ajudes és veritat que són a fons perdut i no ens les reclamaran, però ens les cobraran d’una altra manera: amb l’augment dels impostos. I aquest augment vindrà en un moment en el qual estarem intentant tornar a aixecar la nostra feina o els nostres negocis, fet que allargarà la crisi molt de temps. Si ja ens trobàvem gairebé tots en uns moments delicats per fer front al sistema impositiu per molt que aquest fos més baix que als països veïns, ara la situació la tindrem molt més complicada, doncs ja tenen l’excusa per augmentar el nostre sistema tributari. Ja veurem com quedarà l’IGI, l’impost de societats i l’IRPF. Tot plegat tampoc ajudarà gaire que vingui turisme, inversió estrangera o altres ingressos forans. Crec que aquest ha de ser el moment per canviar tots els nostres xips buscant una altra manera de viure i altres maneres d’obtenir ingressos.