Dilluns de la setmana passada va ser un dilluns diferent a tots els que havia viscut fins ara. Normalment aquest dia se solen veure males cares, cares de son, rostres malhumorades... Aquesta vegada, en canvi, es veien cares de satisfacció. Poques cares, evidentment, però contentes. La reobertura d’alguns comerços va fer possible aquest canvi, tot esperant que aquesta reobertura funcioni i es pugui anar ampliant el nombre de comerços o sectors d’activitat. És cert que algun sector trigarà molt de temps a poder obrir els negocis o les activitats, però poder disposar d’alguns articles que no eren de primera necessitat ens facilitarà una mica més la vida. Ara ens adonem que no poder disposar d’alguns d’aquests articles se’ns fa complicat. Penso que alguns d’aquests articles ja s’haurien pogut posar a la venda amb anterioritat, ja que es trobaven i es troben encara a les prestatgeries dels magatzems oberts. Tampoc costava tant deixar-los agafar, encara que aquest fet pogués provocar una mena de privilegi o competència amb els establiments especialitzats tancats. Hi ha molts articles i serveis que sense ser de primera necessitat ens són actualment indispensables. Per posar exemples: paper per a la impressora, tòners, bolígrafs, material per la llar, alguna reparació o electrodomèstic, etcètera. Tampoc podia entendre que en temps de confinament ni tan sols poguéssim comprar un llibre per passar les hores del dia. Ens hem acostumat a viure així i no ens adonem que hi ha moltes coses necessàries que trobem a faltar precisament quan no les podem aconseguir. El que no trobo gaire normal és la dificultat per poder comprar mascaretes o uns simples guants.