Tot sigui per la salut, però, un cop ens deslliurem del maleït microbi que ens ha destarotat el món, espero que algú em tregui de la meva ignorància i m’expliqui les raons d’un grapat de mesures preses durant aquest episodi de confinament col·lectiu a les quals no els acabo de trobar la lògica. Per exemple, ara que podem començar a sortir al carrer a estirar les cames si més no, per què hem de sortir segregats per edats i separats de la gent amb la qual convivim la resta del dia a casa? En lloc de poder passejar en família, que seria un pas important per restablir la normalitat, hem de sortir de manera gairebé semiclandestina, amb la qual cosa, més que tenir la sensació de recuperar part de la llibertat perduda, diria que s’accentua la sensació contrària. És com l’hora del pati a les escoles d’abans, quan els nois havíem d’anar-hi amb la bata a ratlles blancs-i-blaves, i les noies amb una bata de color rosa. També llavors ens deixaven sortir al pati separats per sexes i per edats; i mentre no arribava el moment de poder desfogar-te darrere una pilota, els minuts a l’aula es feien eterns, sentint cridar i riure els que ja gaudien de la seva quota diària d’esbarjo. És comprensible que els qui han de prendre la decisió de com tornem a ser un país normal prenguin totes les precaucions per no donar un pas en fals, perquè això afegiria a la crisi sanitària un sentiment de desànim en la població que faria encara més difícil superar aquest tràngol. Però, per la mateixa raó, s’agrairia també que fossin el més explícits i transparents possible a l’hora d’explicar les mesures que es van prenent per erradicar la pandèmia.