Caldrà posar-hi tota la imaginació de què siguem capaços per acabar de passar la resta de l’any sense prendre gaire mal. Fins i tot en el millor dels casos, perquè encara que Andorra esdevingui un país lliure de contagis i ho esbombem als quatre vents, no cal dedicar gaire temps a mirar mapes per adonar-se que per arribar a aquest oasi pirinenc cal travessar primer part del territori d’almenys un altre país, i serà molta bona sort que després del que hem passat, i del que ens queda fins que puguem respirar tranquils (literalment), els nostres veïns també facin net dels efectes de la pandèmia i donin per acabada la crisi sanitària. I encara que fos així, tampoc no crec que puguem desempallegar-nos fàcilment de la desconfiança envers els primers turistes que travessin la frontera, per molt que desitgem que vinguin. De moment, ja ens podem anar fent a la idea que aquest estiu serà força diferent del que hem conegut els darrers temps, tant pel que fa al turisme com a les activitats que s’hi podran fer. I també en el sentit invers, perquè triar un destí de vacances ja no depèn només de la butxaca, sinó també de si allà on voldríem anar hi ha cap restricció per entrar-hi, si hi ha o no l’obligació de passar un temps de quarantena abans de poder circular lliurement, i, sobretot, si hi ha totes les garanties que no tornarem amb una bonica col·lecció de virus mutants com a souvenir. I, probablement, ni tan sols tindrem el consol de passar els mesos d’estiu distrets entre revetlles i festes majors, perquè organitzar un ball de nit amb l’obligació de guardar els dos metres de seguretat prescrits pot ser encara més trist que no fer res.