La corba de contagis segueix davallant, les restriccions són menys severes, i fins i tot hi ha metges, com el cap del departament de malalties infeccioses de l’hospital Vall d’Hebron, Benito Almirante, que veuen ben pròxim el final de la pandèmia, si més no al nostre entorn proper. En una entrevista a la televisió local de Barcelona, Almirante afirmava que “és molt probable que en un període de dues o tres setmanes [la malaltia] sigui absolutament marginal”. Tot i així, i veient les notícies i les xifres que arriben de les Amèriques (i les que no arriben de l’Àfrica!?), ningú amb dos dits de front no gosa assegurar que no hi ha cap risc de tornar enrere, i totes les mirades se centren ara en els laboratoris que competeixen per ser els primers a sintetitzar una vacuna contra el virus amb totes les garanties pel que fa a eventuals efectes secundaris. En condicions normals, una vacuna pot trigar una bona colla d’anys a superar tots els assaigs i controls clínics perquè pugui ser homologada i se n’autoritzi l’ús a la Unió Europea. Tanmateix, darrerament comencen a sovintejar notícies a diferents mitjans segons les quals podria haver-hi una vacuna prou efectiva i segura en qüestió de mesos, potser fins i tot abans d’acabar l’any. Tant de bo, però, ara com ara, no hi confiaria gaire perquè, segons les mateixes informacions, els laboratoris parlen de proves “esperançadores”, d’avenços “prometedors”, i altres expressions per l’estil, les quals, tenint present que aquesta mena de recerques costen una pasta gansa, ben bé podrien ser tan sols una manera d’atreure inversors, més que no pas una explicació realista de com van les coses.