Resulta si més no curiós que l’OMS (Organització Mundial de la Salut) hagi emès un comunicat oficial en què s’assegura que els diaris, més ben dit, el paper dels diaris, no és un mitjà sospitós de contagiar la Covid-19. Dels llibres no en diuen res. Deu ser, és un suposar personal, pel tema de la tapa més o menys dura que els embolcalla. L’OMS, com a ens internacional i políticament correcte que és, no ha entrat a valorar en cap moment la capacitat infecciosa dels continguts impresos en els diaris. Efectivament, seria tant una tasca de dimensions forassenyades, fins i tot per als Déus de l’Olimp. També és cert que d’un temps ençà la lectura, més ben dit, la venda d’aquesta mena de suport informatiu, va a la baixa, lluny (encara) de l’extinció. Amatents als temps que corren molts han entrat en la dualitat paper/pantalla. Aquest univers informatiu digital ha generat una eclosió de mitjans. Al costat dels de sempre, amb les mateixes servituds politicoempresarials papereres (dels temps del paper, és clar) n’han sorgit de nous amb els mateixos tics –si no pitjors. En un altre nivell s’han fet lloc mitjans alternatius sense aquesta mena de llast i sovint amb una minsa base econòmica –i no en citaré cap. Han aconseguit posicionar-se treballant amb informació objectiva i veraç, fugint de les línies de pensament mainstream. És cert que demanen un esforç suplementari al lector. T’obliguen –anatema– a pensar i a més solen alimentar l’esperit crític. Si segueixen així les coses, informar-se, i llegir, pot esdevenir actes subversius en menys temps del que ens imaginem. “Paper, paper. Paper, paper. Paper, paper...” que cantava La Trinca.