La plataforma HBO Max, ha decidit retirar temporalment del seu catàleg la pel·lícula Allò que el vent s'endugué pel retrat que fa de l'esclavisme i la població afroamericana, enmig de les protestes per la discriminació racial als EUA. Una notícia que obre de nou el debat sobre els límits de la correcció política i moral en la creació artística. Fins a quin punt la creativitat ha d’estar condicionada pel que cada societat considera que és o no l’adequat, sabent que, a més, aquest és un concepte evolutiu? Fins a quin punt hem de retirar els contes de sempre -masclistes i estereotipats- de les escoles? Deixar de cantar cançons apologia de la violència de gènere com La mataré de Loquillo o de l’assetjament sexual com Every breath you take dels Police? Hem d’esborrar la cigarreta dels llavis del Corto Maltès? Cremar la Lolita de Nabokov? D’altra banda, com podem continuar donant una pàtina de normalitat i justificar -encara que sigui de manera indirecta- que els indis són sempre els dolents, que la violència és pedagògica, que l’holocaust no va existir, que les nenes de 12 anys són potencialment unes pèrfides seductores? Perquè, això sí, els col·lectius victimitzats continuen sent els de sempre: dones, infants, minories racials, col·lectiu LGBTIQ, persones amb diversitat funcional i totes aquelles que se suposa que s’escapen de la “normalitat”. Per això és tan important integrar els fonaments dels Drets Humans en el relat social, donar context a produccions que avui no faríem i explicar que el món ahir era així, i que avui és una mica millor. Veure, sí. Entendre, també.