Em sap molt de greu el comportament que està tenint amb nosaltres el país veí del sud en tota aquesta pandèmia que hem patit i que encara estem patint. Han passat completament de nosaltres, ens han “donat pel sac” tot el que han pogut, no ens han ajudat absolutament en res. Per aquest motiu el títol no és Espanya sinó Ecspanya, degut al fet que actualment em fan una mica de mania. Fins ara ells ens tenien mania als andorrans, o almenys així ho semblava, potser en algun lloc ens ho havíem guanyat a pols, però ara mateix som nosaltres els que els estem agafant mania a ells. I això que nosaltres no els hem deixat mai de banda, I si no que ho demanin als transfronterers. Menció especial mereix el nostre Copríncep, que tan sols “ha demanat pregàries”, fent ERTOs a les seves empreses i intentant cobrar els lloguers de les seves propietats a Andorra. Tampoc des de Catalunya he constatat gaire interès pels nostres problemes, és com si ni tan sols existíssim. No he sentit parlar ni un sol cop d’Andorra a ningú dels que governen a Catalunya, si és que realment ho fan. Per molts testos d’anticossos que haguem fet a tota la població ens continuen considerant com uns “infectats”, fins i tot bloquejant enviaments amb destinació a Andorra. Encara rai que no ens han deixat morir de gana. Per la banda francesa, no és que hagin estat gaire més esplèndids, però sense arribar als límits de la banda espanyola. Potser deu ser que no ens necessitin gaire perquè som molt poquets i les nostres segones residències són calderilla per a ells. Continuaré baixant a Cambrils perquè ho considero també “casa meva”, però per Ecspanya, tan sols de pas.