Encara que sembli que amb el bon temps les coses milloren, que tornem a fer vida social, i el virus de la Covid-19 dorm, que vivim en una bombolla de positivisme, s’acosten nuvolades. La por d’un rebrot sobrevola els governs de tots els països del món que obrint les fronteres, per no castigar més una tocada economia, veuen més difícil controlar els fluxos de gent. En l’àmbit econòmic, la crisi tot just es troba en una fase embrionària. Després del tancament abrupte i sobtat al qual van obligar, la reobertura ha donat oxigen a alguns sectors que es trobaven al límit, però la incertesa del que pot estar per venir i el cop que ha suposat aquest confinament a empreses i particulars no som capaços de llegir-lo ara. Alguns ja han decidit tancar les portes dels seus negocis, altres continuen esperant que els truquin per tornar a treballar i molts es reincorporen als seus llocs de treball amb la incertesa dels efectes de les retallades. Com passa en la majoria de casos, els febles són els més perjudicats, aquells que tenen situacions més difícils i complicades. I en aquest nou escenari al qual ens veiem abocats, uns quants amb prou muscle i capacitat de resistència podran trobar oportunitats, mentre que una majoria, que amb prou feines arriba a final de mes, veu com un cop més s’ha d’estrènyer un cinturó que s’ha quedat sense forats. Estem en un món globalitzat però ple de diferències, i injustícies, on tot circula però els privilegis són per a uns quants. El poder sempre s’acomoda en cercles molt petits.