S’ha mort a Màlaga, on vivia des de feia temps, René Alphonse van der Berghe, que tenia com a nom artístic Erik el belga. Sí, el famós lladre d’obres d’art religiós. Va actuar sobretot als anys setanta i vuitanta, aprofitant la desídia i el despoblament de molts llogarrets petits on encara hi havia esglésies que conservaven veritables tresors. Es diu que fins i tot va col·laborar en la fugida de la presó d’El Lute, amb qui compartia cel·la. A totes les entrevistes que se li van fer –n’hi ha una molt bona d’Andrés Luengo al El Periòdic d’Andorra, l’any 2012– sempre va negar que actués a Andorra. Massa difícil, deia, de passar la frontera. Que no va robar la talla de Meritxell, vaja. Naturalment, la paraula d’un lladre val poca cosa, i Erik el Belga tenia la rara habilitat de defensar, sense amagar-se i amb un cinisme extraordinari, la seva feina. Assegurava que, gràcies a ell, s’havien salvat moltes peces, que es trobaven en un estat lamentable de conservació, i que havia col·laborat en la recuperació de moltes de les que havia robat. Conec historiadors que el van anar a veure a casa i van quedar fascinats per la barreja d’orgull, autojustificació i barra còsmica amb què es justificava. Va publicar unes memòries, naturalment, on no feia sinó forjar-se aquesta imatge de lladre amb bon cor. I és que el món de l’art és ple de personatges fascinants, perquè l’art n’és. Precisament, la mala notícia de la setmana és que el Mata Mua, obra mestra de Gauguin i propietat (amb factura) de la baronessa Thyssen, no es veurà a Andorra per problemes logístics. Ai. Ja m’agradaria a mi tenir una fracció dels problemes logístics de la senyora Carmen…