Continuant amb l’escrit anterior... Si hi afegim al fons de maniobra negatiu explicat anteriorment, les pèrdues constants any rere any, la contractació d’un nou director a raó de 10.000 euros mensuals bruts, més el fet de no haver sol·licitat cap ERTO per als empleats que no han treballat, al fet de tenir el parc tancat, més la manca previsible d’afluència de turisme per a aquest any... el problema i la viabilitat s’han complicat molt més. El fet de disposar d’un nou equip de restauració no em preocupa gaire ja que aquest ni existia (tret el salari d’una assessora de prestigi per servir carn a la brasa i entrepans i fer treballar de cambrers persones que no ho són). Invito tothom a llegir els comentaris que apareixen a Tripadvisor sobre el restaurant, no tenen vergonya... Però no tot s’acaba amb el fons de maniobra negatiu, sinó amb el que resulta més greu, que són les pèrdues constants acumulades, que generen una situació segons la Llei de societats que queda reflectida clarament en el següent article: l’article 85 de la Llei de societats: causes de dissolució. En el seu punt 5 diu: “La Junta general ha d’adoptar l’acord de dissolució quan... c) el valor del patrimoni net de la societat és inferior a la meitat de la xifra del Capital Social i no ha estat possible posar remei a la situació.” Ja l’any 2016 el patrimoni net era de tan sols 9,9 milions per un capital de 22,2 milions. Actualment, pel mateix capital, el patrimoni net és de tant sols 6,4 milions. L’únic remei a la situació seria fer una disminució del capital social, però, és clar, aleshores les accions no valdrien ni un euro.