Des que al territori espanyol es va acabar l’estat d’alarma que vivim amb el neguit que el pròxim rebrot de la pandèmia ens agafi massa a prop i haguem de tornar a tancar-nos a casa almenys un parell de setmanes. Ja n’hi ha una vintena, de diferent abast, i, malgrat el que diuen les autoritats sanitàries i que el ritme de nous contagis és molt menor que en el darrer mes, no fa l’efecte que la situació estigui plenament controlada. A Andorra, sembla que aquesta qüestió és menys preocupant ara com ara, la qual cosa no significa que no hi hagi un risc cert que torni a créixer el nombre de contagiats, especialment des que ahir es van obrir (amb restriccions, però) les fronteres de la UE, amb el previsible augment del nombre de turistes les setmanes vinents, també a destinacions del Principat. És ben comprensible que el sector turístic, i tots els sectors que hi tenen una relació més o menys directa, faci mans i mànigues per atreure visitants i compensar en la mesura que es pugui els mesos d’aturada forçosa, i és igualment comprensible que a un país com Andorra, on el turisme és un dels principals motors econòmics, la major part de la població estigui desitjant tornar a veure els carrers comercials plens de gent, convençuts que aquesta serà la prova irrefutable que el pitjor, ara sí, ja ha quedat enrere. I el mateix es pot dir de Catalunya i d’Espanya. Però creure que ja som fora de perill, malgrat no haver-hi encara una vacuna o un fàrmac efectiu contra la Covid-19, és un greu error que pot sortir molt car si de sobte s’esvaeix el miratge i resulta que no estem preparats per fer front a una nova escalada generalitzada de contagis.