Estem en un nou escenari que muta, que a poc a poc descobrim i que normalitzem enmig de la sorpresa. Lluny els carrers buits i els comerços tancats. L’aposta en aquesta nova normalitat ha de ser pel comerç de proximitat, per les petites botigues, restaurants i empreses que amb el tancament forçós han vist trontollar el negoci i tenen problemes per tirar endavant. Taules buides, magatzems plens i descomptes a dojo per cridar l’atenció. Alguns de moment han decidit no obrir, sabedors que pagar de nou lloguers i plantilla amb menys de la meitat del volum de clients els aboca a pèrdues segures. Altres amb un 30% dels treballadors intenten tornar a aixecar el cap fent de l’atenció al client i la personalització la seva clau de diferenciació. El consumidor tot i les ganes de platja i de terrasses, que són més clares, encara es resisteix a fer llargues estades a fora i més a agafar avions o vaixells a destinacions poc segures. La perspectiva d’una crisi econòmica, que tot just comença, fa que l’economia circuli menys i que hi hagi una tendència a la prudència i la racionalització de la despesa, com diuen els polítics amants dels eufemismes. Per la Covid-19, o no, entrem en època de rebaixes, de sous, de llocs de treball, de prestacions. Les empreses s’han hagut d’endeutar i els particulars han perdut poder adquisitiu. Tot fa que la roda de l’economia no es mogui i arrossegui sobretot el turístic, que en el cas andorrà és el motor de l’economia.