Fer una mudança és un trasbals de tres parells, t’hi posis com t’hi posis. Et dones ànims, dient-te que no n’hi ha per a tant. Una mentida pietosa que al cap d’un parell d’hores d’haver-te posat mans a l’obra cau feta trossos quan (re)descobreixes astorat que tot està per fer o pitjor. Els éssers humans no som conscients de tot allò que podem arribar a acumular en el nostre entorn domèstic. Només posat en matèria ho comences a albirar. I no parlo de la roba o els estris –parament de la llar en diuen– que en el seu moment et van semblar “imprescindibles” per a la teva existència. Sembla una exageració, però no ho és cap. Ara, quan els desenterres del racó on van quedar oblidats, veus amb tota claredat que eren capritxos passatgers i fútils. Aquesta vegada el moment catàrtic “inesperat” ha arribat amb els llibres. Intocables i intocats, fins on recordo en mudances anteriors. A casa som de llegir sobre paper, malgrat les noves tecnologies. Aquesta vegada amb el garbellat, més enllà de temes logístics d’espai, m’he adonat com el temps ens canvia la perspectiva. I m’he vist descartant sense dubtar-ho lectures que en algun moment llunyà vaig trobar des d’imprescindibles a interessants o fins i tot necessàries. Llibres i autors que ara no em fan ni fred ni calor. I no els enganyaré, també ha sorgit algun que altre estirabot, que en veure’l m’ha fet venir calfreds. La tria, que no està tancada, ha estat una manera de deixar anar llast. Fer net de tant en tant, per molt que costi, és necessari. I els llibres, les lectures que t’han agradat i han marcat en algun moment de la vida, les tenim ben guardades dins nostre.