En situacions com la que estem veient aquesta darrera setmana a molts llocs, amb nous focus de contagis, alguns més forts que altres, fa difícil de situar-se en el nou escenari. La incertesa s’apodera de la majoria de sectors i l’economia trontolla de nou. En la majoria de llocs s’esperava una nova onada a l’octubre amb l’arribada del fred i l’estacionalitat vírica. Poques setmanes després de la tornada a la normalitat, amb crides al consum per reactivar l’economia tocada i deprimida, es tornen a incrementar els contagis. I de sobte tothom se sorprèn. Rebrots que en algunes zones esdevenen comunitaris i tornen a posar damunt del tauler l’ombra dels tancaments, de l’aïllament. Enmig de la crisi econòmica provocada per aquest nou escenari amb sectors totalment aturats es fa difícil pensar a tornar a prendre decisions dràstiques com aquestes que tenen un impacte directe en les empreses, les persones i els estats que s’han hagut d’endeutar per sobre les possibilitats per fer front a les ajudes i buscar solucions. Molts sectors han rebut un impacte tan fort que és impensable tornar-los a tancar. S’ha demostrat que mentre una part de la població segueix les recomanacions de forma voluntària, en alguns països sense ordres coercitives no se segueixen les precaucions necessàries que esdevenen bàsiques perquè no es repeteixi el mateix escenari. Incertesa davant aquesta situació en la qual s’ha d’evitar tornar a castigar l’economia però que per contra necessita de tots per frenar els contagis.