Em pregunto si un cop hàgim passat -i esperem que sigui més aviat que tard- la situació pandèmica que vivim, tots els organitzadors d’esdeveniments lúdics i culturals -ja siguin festes majors, concerts a l’aire lliure o espectacles diversos- continuaran tenint en compte els artistes del país a l’hora de fer la programació. O si per contra només haurà estat un efecte col·lateral puntual. No se m’entengui malament: benvingut sigui aquest interès sobtat dels gestors d’activitats pels nostres creadors i esperem que deixi un bon pòsit de tal manera que descobreixin el talent o el possible potencial que se’n pot extreure. Sempre hi ha excepcions, cert; hi ha organismes que quasi sempre a l’hora de programar espectacles han buscat la fórmula de combinar grups de fora amb els de casa, però em reconeixeran que han estat una minoria o que només els han tingut en compte de forma marginal. No sé si s’han fixat en els arguments que els responsables d’organitzar aquests esdeveniments d’aquest estiu atípic han fet servir a l’hora de presentar les programacions. Diuen que creuen en els nostres creadors i en el seu talent i, per tant, compten amb ells per recuperar l’activitat cultural. Dit sigui de pas que molts d’ells, en temps de confinament, no han aturat la seva activitat cultural i els hem d’agrair que ens delectessin amb els seus vídeos a les xarxes o amb les seves interpretacions des dels balcons. De nou la pregunta que se’m planteja és: i si hi comptéssim sempre, amb ells? O dit d’una altra manera, quan ja puguin tornar a venir Cirque de Soleil i cia... es continuarà apostant pels artistes del país? Mentrestant, que aprofitin el moment.