Lluny d’haver acabat, l’esperpent reial només ha fet un nou salt endavant. Com si a la tèrbola història dels Borbons li fes falta treure’s un conill del barret per continuar cridant l’atenció del respectable! No esmerçaré més lletres en l’emèrit i família, cap donaria l’abast del vergonyant paper de la institució. Per si encara hi ha qui dubtes que la “transición” ha estat una de les mentides més descarada de la història recent de la política espanyola, a les proves em remeto. La dictadura ho va fer tan bé, que el règim del 78 continua sent l’eix sobre el qual gira i s’aguanta l’estat espanyol. Des de la Constitució al “cafè para todos” autonòmic, tot tenia un únic objectiu, mantenir l’statu quo de l’oligarquia i els clans que consideren el país la seva propietat. La cobertura mediàtica de la fugida del “campechano” des de tots els mitjans “afins, parafins o desafins” ha estat de traca i mocador. El poble, si hagués sabut quan i des d’on aixecava el vol, de ben segur que una multitud l’hauria anat a acomiadar. Fins i tot la Catalunya (in)dependent li ha rigut la gràcia. Com quaranta anys enrere, només en fonts exteriors apareixien associats a la mateixa notícia els mots corrupció i Juan Carlos I. Aquí per poc que pari vostè atenció, podrà sentir de boca i ploma dels estómacs més agraïts, panegírics elogiant el “sacrifici” i la “fermesa” de l’emèrit fugint d’Espanya per salvaguardar el bon nom de l’estat i les seves institucions. Dels centenars de milions cobrats i acumulats durant el seu regnat, com diuen en castellà: Si te he visto, no me acuerdo. El rei (emèrit) ha fugit, viva el rei, el orden y la ley!