I vet aquí un gos i vet aquí un gat... aquest conte s’ha acabat! Com em va dir un amic, tirant d’humor, que sempre és un bon antídot: “El món dels castells no és lo meu”. El 2 de 8 amb folre, manilles, agulla i (molta) llenya que ens va endossar el Bayern de Munic fa poc més d’una setmana ha deixat el club en pilota picada. Les cròniques del partit de Champions que (no) va jugar el FC Barcelona –qualsevol equip de segona hauria venut la seva pell amb més dignitat– van esgotar tots els qualificatius. Crec que mitjans i opinadors s’han precipitat una mica declarant l’apocalipsi blaugrana. La data certament restarà gravada a foc a la història del club; com tantes altres vergonyants dels darrers anys en aquesta competició, sense que succeís res de res. Malgrat no arribar a castell, ja tenien tots els elements que han dut el Barça a l’exhibició de Lisboa. El més greu i aquí la precipitació esmentada és que el pitjor està per arribar. Qualsevol cosa que no fos la dimissió de president, junta i direcció esportiva –que m’estalviaré de qualificar– l’endemà, significa més del mateix. Amb ells al capdavant, el club està lluny d’haver tocat fons. Només veient els convidats al “programa especial” de TV3 l’endemà a la nit, n’hi havia prou per copsar que la davallada no s’ha acabat a Lisboa. La cosa va de salvar el cul –llegeixi’s cartera– al preu que sigui. La darrera cortina de fum de Bartomeu arriba –com no podia ser d’una altra manera– dels Països Baixos. Ronald Koeman no es mereix aital càstig. Però si l’hi convé a aquesta “directiva”, abans que plegar calarà foc a l’estadi.