Mirava les càmeres de mobilitat de l’Agència Nacional del Trànsit –un hobby que us recomano per moments de màxim avorriment–, cues d’entrada i sortida del país en un estiu que havia de ser el pitjor i un agost que ha estat dels millors. Amb ocupacions superant el 80 per cent, com es publicava, però amb el matís, com recordava un amic del sector turístic, que molts establiments no han obert. Sigui com sigui, i tot i la situació sanitària que encara es pot descontrolar, els negocis han pogut treballar. El turista ha preferit destinacions de muntanya, aparentment allunyades de les aglomeracions, perquè de vegades els camins als llacs semblen les Rambles, i llocs amb una aparent seguretat. M’explicaven promotors immobiliaris que l’interès per habitatges exclusius d’alt estànding va in crescendo, només hem de veure l’oferta, que si no tingués sortida no tindria empresaris disposats a invertir. I és que sembla que el mercat del luxe no s’ha vist afectat per la pandèmia, els lloguers no han baixat i per als que tenen un bon coixí la crisi econòmica deixarà opcions que els permetrà fer negoci. És el que alguns en diuen oportunitats a les quals només té accés una elit. Per altra banda, i si les coses no canvien, molts dels que han hagut de recórrer a les ajudes o tancar parcialment portes hauran de remar molt per sortir del fort corrent que els arrossega riu avall. I és que en aquest moments el virus contagia amb força l’economia.