Com més divers és el món que ens envolta més evident és que ningú no està en possessió de la veritat absoluta sobre res que no vingui determinat per una fórmula matemàtica, i encara i així sempre resta un marge més o menys ampli per a la dissensió. Però fins i tot admetent aquesta premissa com a punt de partida a l’hora de considerar opinions contràries a les pròpies, costa d’entendre que hi hagi tanta gent encaparrada a no acceptar que patim una pandèmia que ja ha causat milers de morts a tot el món i per a la qual encara trigarem a tenir una solució prou eficaç. Negar l’evidència en casos com aquest és una actitud infantil per a la qual no hi ha ni cap dada ni cap raonament que pugui sostenir una mínima justificació. De fet, els partidaris de la teoria que tot és una conxorxa secreta per manipular la població mundial encara no s’han dignat a explicar qui són els manipuladors i què faran quan ens tinguin a tots amoltonats; ni tampoc com els ha arribat una informació que, en principi, tan sols haurien de conèixer els conxorxats. A més, fins i tot suposant que a algú se li hagi passat pel cap ordir un pla ben recargolat per fer-se amb el control de tot el món, no té gaire sentit recórrer a l’estratègia d’atemorir els habitants del planeta amb l’amenaça d’un nou virus. N’hi ha prou d’escampar a la xarxa uns quants algoritmes per saber-ho pràcticament tot de cadascú de nosaltres, fins i tot el més inconfessable, i fer-nos passar per l’adreçador sense que ens n’adonem. I el pitjor de tot és que contra aquesta conxorxa digital només hi ha la vacuna del sentit comú, que, com es constata dia rere dia, cada cop és més difícil de trobar.