L’escola és indispensable, imprescindible, irreemplaçable; és un pal de paller i la seva funció va molt més enllà que la purament acadèmica. És transmissió de coneixement, però també de valors, fomenta l’esperit crític i la creativitat i prepara els nostres infants i joves per als reptes de futur. I té, sens dubte, una funció social que cap altra institució pot oferir. Podria continuar enumerant i exaltant les funcions de la institució educativa respecte de les noves generacions i la societat en general, sovint tan poc reconeguda o tan poc agraïda, però segurament acabaria sent reiteratiu. Ho demostra el fet que a hores d’ara es valori negativament la possibilitat del no retorn a les escoles aquest setembre, que ningú es plantegi el seu tancament i, conseqüentment, el confinament d’infants i adolescents en el cas d’un augment d’infeccions per la Covid. L’alternativa telemàtica, tot i que pot suposar un bypass en determinat moment crític i excepcional, se sap que no és substitutiva de totes les funcions que té l’escola. No pot substituir el creixement a partir de l’adaptació dels individus al grup; o no pot substituir aquelles necessitats bàsiques que determinats alumnes només troben cobertura en l’àmbit escolar, com per exemple el menjador; o encara menys la igualació entre diferents sectors socials. Per això, i per molt més impossible de relatar en aquest espai, l’escola no ha de tancar, sinó que les autoritats sanitàries i educatives han de garantir la seva obertura i que pugui complir amb els seus objectius. Els ho devem a aquestes generacions, ja prou castigades de fa temps per la incertesa del futur.