Escolto que la UE, la sacrosanta Unió Europea, és a dir nosaltres -Andorra inclosa, encara que formalment no hi siguem comptats- ha decidit actuar davant del desastre humanitari de l’illa de Lesbos. Parlo, com vostè ja es deu imaginar, de l’incendi que ha destruït el camp de concentració, vull dir de refugiats (disculpi el lapsus) de Moria, ubicat en aquella paradisíaca illa de la mar Egea, a Grècia, bressol de civilització. Moria -a la vista dels esdeveniments un “Mordor” real- era fins fa quatre dies el camp de refugiats més gran dels existents en territori Europeu. Tot i la magnitud del desastre que tothom estigui tranquil perquè la UE, com deia, ha decidit actuar per la via d’urgència enviant un representant per a veure com està la cosa sobre el terreny… Ni aliments, ni medicines, ni metges. Es veu que amb la seva sola presència l’infern que viuen aquests milers d’éssers humans quedarà de cop al bot apaivagada, que ni els Déus de l’Olimp. Se sabia que Moria era una bomba de rellotgeria llesta per explotar en qualsevol moment: el camp(ament) estava previst per acollir 2.500 persones i se n’hi amuntegaven 13.000, imaginin en quines condicions de subsistència! No obstant perquè la cosa sembli seriosa, s’ha tingut cura dels més de 400 menors no acompanyats que hi “vivien”. Vull suposar que més enllà de la imatge (de la UE) ha estat per evitar que esdevinguin carn de les xarxes de prostitució de menors i/o de venda d’òrgans -i no és una elucubració- Com deia el traspassat Pare Manel, “Això -referint-se al món- no ho arregla ni Déu”. I sabia de què parlava, perquè hi va dedicar la seva vida.