Consti d’entrada que comparteixo la preocupació i l’emprenyamenta de comuns i ciutadans davant la proliferació de tifes de gossos als carrers, als prats, al camí ral o aparcaments i que alguna solució s’ha de trobar. Però aquesta passa per una taxa per a tots els amos i en funció de la mida de la tifa del teu ca? Si jo fos docte en la ironia, com per exemple l’Albert Villaró, ompliria l’opinió d’aquesta figura retòrica. Però com que em defenso malament en això de l’humor escrit, prefereixo plantejar què podria significar aquesta mesura, o almenys suscitar-nos alguns interrogants.
1. La primera pregunta és bastant òbvia: és una mesura justa d’aplicar la taxa generalitzada que esdevé punitiva per a aquells que sí que compleixen la norma?
2. Segon interrogant: què es busca amb la mesura? Tenir més recursos econòmics per netejar? O conscienciar els amos que les tifes s’han de recollir?
3. Si la resposta és l’econòmica, tornaríem a la casella de sortida, és a dir, la de la justícia o injustícia.
4. Si la resposta és la de la conscienciació, aleshores obrim un altre debat: un propietari incívic deixarà de ser-ho perquè li imposin una taxa? O al contrari, el fet de pagar podria augmentar l’incivisme? Com que ja pago perquè netegin, no cal que reculli la tifa...
5. Cinquè interrogant: pot provocar la mesura un fre per a l’adopció d’aquests animals?
6. I un sisè: podem trobar-nos amb més tinences il·lícites? És a dir, menys xips, menys consultes al veterinari...
Jo estic disposat a pagar les taxes i impostos que facin falta per al bé comú i la col·lectivitat. Però sempre i quan siguin justos i equitatius, no pas perquè hi hagi una manca de creativitat de les nostres autoritats.