No sé si m’equivoco, però equivocar-se de vegades és bo, oi? Dels errors aprenem a no tornar-los a fer. Dedicar el teu temps a les coses que t’agraden és positiu i dedicar-te a fer la feina que t’apassiona és garantia d’èxit. A l’hora de prendre la decisió de què fer per guanyar-te la vida, en la meva humil opinió no s’ha de triar ni per diners, ni per possibilitats de treballar, ni per posició social o poder, ni per complir desitjos d’altres, sinó per vocació. Evidentment que depèn de les motivacions de cadascú, perquè també hi ha qui prioritza tenir un bon sou o més temps lliure per fer el que més li agrada. Posar tot l’interès en el que fem ha de ser sinònim de projectar-nos més enllà de la vulgar monotonia. Estem farts de veure desmotivats professionals que compleixen la papereta justa ni més ni menys sense pena ni glòria a l’espera de l’hora de la sortida, treballadors i directius que ocupen cadires darrere d’ordinadors de despatxos picant tecles sense cap mena de gràcia i fent de la seva poca energia un motiu de desmotivació dels seus companys. Hi ha, a més, treballs en què la vocació és molt més important, diria que imprescindible, si es volen fer correctament, com ara els que es dediquen a emergències, sanitaris o feines altament sensibles. Només darrere d’aquesta força que impulsa la motivació podem entendre aquells que es posen en risc diàriament per salvar o defensar els altres. Com moltes vegades diem, l’ésser humà és capaç de fer grans coses, però ho és també de cometre fets abominables.