Cada vegada llegeixo i escolto més informació en mode negatiu. És la sensació de tenir davant un negatiu de pel·lícula fotogràfica, un mot que a molts els pot sonar a jeroglífic egipci en els temps digitals en què vivim. Fet el repàs dels titulars, t’adones del que no diuen o escriuen, cosa que et permet copsar els interessos econòmics i ideològics principalment, que marquen l’“objectivitat” de cada mitjà. Dissortadament la deriva d’aquesta tendència ha acabat fent que molts esdevinguin pamflets de propaganda –del color i tendència que sigui, però propaganda–. Aquesta mena d’amnèsia informativa és transversal. No fa distincions de cap mena, passa en tots els canals emissors i àmbits informatius. És de vergonya veure com una recollida de signatures, certament un assumpte “menor” en comparació amb els greus problemes del món en general, no ha existit pels mitjans, siguin generalistes o especialitzats; fins que la realitat els ha desbordat. Està vist que el FC Barcelona és més que un club, pel bo i pel dolent. La notícia és que, més enllà de l’abast de la possible moció de censura contra el president del FC Barcelona i la seva junta, els promotors ho han aconseguit. Malgrat la pandèmia, en absència de competicions oficials amb públic a l’estadi, etc., la iniciativa ha estat un èxit sense precedents. S’han recollit 20.000 signatures i escaig; més de les 16.526 necessàries –el 15% de la massa social del club–. Que això passi amb un tema menor com és el cas, per molt afeccionat del FC Barcelona que un pugui ser, dona la mesura del tipus de mitjans que ens (des)informen. I això sí que no és cap nimietat.