Ara que l’hivern ens cau a sobre sembla bon moment, per allò del fred i el recolliment a la llar, per recomanar una lectura. No es deixin enganyar pel títol, no és cap novel·la i menys de ciència-ficció. L’assumpte és de la més rabiosa actualitat: Virus. La guerra de los mil millones de años. Por qué los humanos somos presa fácil de las pandemias (Espasa-Calpe, 2020). Un biòleg i un físic, Joan Botas i Juan José Gómez Cadenas, respectivament, posen en context el bitxet groc de Wuhan, al qual per cert només dediquen un terç del llibre. Algú ho podria titllar d’oportunisme barat, però les biografies curriculars dels autors no deixen marge per seguir en aquesta via. Només amb la presentació, apareguda als mitjans, un es pot adonar de com n’estem d’errats sobre la nostra superioritat com a espècie que, pretesament, controla i domina el planeta on viu. De la capacitat que tenim per deixar-nos enganyar per altri o autoenganyar-nos solets, amagant el cap sota terra com a modus vivendi. Hem esdevingut mestres a elidir la realitat i defugir responsabilitats com a éssers humans i com a ciutadans. El futur des de sempre ha estat incert. I aquesta pandèmia o com diuen ells “esta escaramuza, ya que, en el contexto de la contienda entre los virus y el resto de las formas de vida, la actual pandemia mundial no es más que un episodio insignificante” ens ho ha deixat ben clar. L’altre fet indiscutible és que la batalla la guanyarà la ciència i només la ciència “A los virus no se les derrota con balas y cañones, sino con antivirales y vacunas”; per molt aprofitament polític que alguns vulgui treure del tema.