No hi ha millor manera d’expressar-se per la mort de Quino que el que ahir ens oferia el Jordi Planellas a les seves Planellades a través de la imatge del personatge més popular del creador argentí, Mafalda, donant-nos copets al mapa d’Andorra i emulant una de les seqüències més conegudes d’ella amb el globus terraqüi que l’acompanyava sovint. El nostre ninotaire de referència encara es va contenir, perquè ben bé hauria pogut dibuixar el mapa del nostre país embolicat amb benes i tiretes, com hem vist sovint que Mafalda feia amb la bola del món. I és que Mafalda no és un personatge més d’un còmic qualsevol, sinó que en ella hi trobem la contestació, l’inconformisme, la rebel·lia... barrejat tot a vegades amb tocs d’ingenuïtat que la fan única perquè en els seus diàlegs i pensaments obertament qüestiona el món en el qual viu i les persones que el fan possible, amb crítica mordaç i, fins i tot, destructiva.
Estic convençut que tot i haver crescut llegint les seves historietes, se m’escapen molts dels detalls en què Quino segur que volia incidir, sobretot aquells que descriurien la realitat argentina. Però no és menys cert que el de Mafalda és un llenguatge universal, aplicable a qualsevol lloc del món i en qualsevol circumstància que, tot i tenir 56 anys, no perd aquell component d’actualitat tan necessari per a la feina de ninotaire. És la garantia que no només el seu dibuix, sinó les seves frases, les seves ironies, la seva mordacitat i les seves sentències mantindran viu el record del seu creador.