Una nova política turística?

Fa set estius que la música del Cirque du Soleil sona a l’aparcament del Parc Central de la capital. L’espectacle va començar el 2013 i des de fa uns anys que hi ha debat sobre la caducitat del model. Tot i això, en els últims anys s’ha anat renovant el contracte amb el Cirque, sense haver-hi un replantejament ferm cap a altres models turístics.

A final del juliol del 2020, concretament el dia 27, semblava que el teló baixaria per sempre: es presentava el pla d’acció de Govern fins a final de legislatura, el 2023, Horitzó 2023. Un pla en què es reflectia una nova política turística, que trencava amb la fins llavors plantejada pels diferents governs taronges: una nova oferta turística basada en el turisme de muntanya, l’agroturisme, etcètera. En definitiva, encaminada cap a un turisme sostenible.

Un canvi que el cap de Govern també va remarcar al seu discurs durant el debat d’orientació política, on assegurava que “el turisme de masses és difícilment compatible amb la situació actual. (...) Evidentment, la situació del turisme continua sent incerta.”

Un canvi de política turística que, personalment i des del Partit Socialdelmòcrata, subscrivim plenament. Però aquest nou horitzó i les seves paraules xoquen, una vegada més, amb els fets: el 27 de juliol es formalitza el nou pla de Govern amb una nova política que s’allunya del turisme de masses i, en canvi, el 7 d’agost es formalitza la continuació del contracte amb el Cirque du Soleil, preveient dues funcions més, el 2021 i el 2022.

Considerem, doncs, que hi ha una incoherència total entre les noves polítiques turístiques anunciades pel Govern i les anteriors polítiques que han estat pror­rogades. Tampoc entenem com en un context de Covid, en un context de reducció significativa de les inversions (dimarts es presentava el pressupost del 2021, en el qual es preveuen importants reduccions en inversions públiques; prèviament, el 23 de juliol passat podíem saber que es preveia reduir el 23% en les inversions i, a més a més, el juny passat Govern admetia una reducció d’uns 17 milions en despesa pública), s’aposti per un projecte que no s’alinea amb la nova estratègia política de Govern amb un cost anual de més de 2,6 milions d’euros, és a dir, en total, un cost de més de 5 milions d’euros per als propers dos anys.

Per entendre aquesta incoherència les dates són clau. Si el 27 de juliol es presentava el nou pla de Govern i quatre dies abans s’anunciaven reduccions significatives en les inversions, per què el Govern no es replanteja el model del Cirque abans de formalitzar el contracte el 7 d’agost?

L’aposta per les noves polítiques turístiques ha de ser decidida, de manera que els recursos es focalitzin, ja que aquesta reconversió ho demana. El turisme és central en la nostra economia i alhora és un sector que pot malmetre el seu objecte, ja que l’atractiu que pugui generar una zona es perd si es massifica. Ja són molts els especialistes que asseguren el canvi de dinàmica. La reconversió demana cura i recursos.

Sigui com sigui, a dia d’avui ja estem compromesos un altre cop milionàriament amb el Cirque dos anys més, i es preveu que una part d’aquests encara amb la Covid-19. Un punt que cal tenir en compte, ja que està comportant un canvi en la producció d’esdeveniments i en els protocols d’actuació en el sector turístic.

Per exemple, aquesta setmana coneixíem el cartell de la nova Temporada de Teatre, la qual seguirà les mesures sanitàries de distanciament social, mascareta i reducció d’aforament, així com el pla de les pistes d’esquí per a la temporada d’hivern, amb l’ús obligatori de mascareta a la restauració i als ginys i l’augment de la distància en aquests. Tenint en compte aquestes mesures, per què plantejar un espectacle amb 5.000 persones de públic per actuació? De nou, la incoherència.

Des de Govern ja se’ns ha anunciat que hi haurà una reducció de l’aforament i un augment de les actuacions, això modificarà el cost? I si finalment no es pot dur a terme perquè la pandèmia no evoluciona correctament? Durant aquest estiu estem veient que als països veïns s’han cancel·lat grans festivals i actuacions similars al Cirque i que els productors culturals no veuen la llum al final del túnel de cara a l’estiu del 2021, si més no confien en una vacuna que encara no és una realitat. En aquest context, si s’han de cancel·lar les actuacions, què passarà amb els diners avançats? S’haurà d’abonar la totalitat de l’import, tot i rescindir el contracte i cancel·lar l’esdeveniment? I què succeeix si Cirque du Soleil INC. torna a declarar suspensió de pagaments?

Una informació que potser podríem conèixer millor si des d’un principi hagués prevalgut la transparència en relació amb el contracte del Govern amb el Cirque du Soleil. Repassem els passos que vam haver de fer per conèixer més detalls d’un contracte amb diners públics com el d’aquest espectacle: dues preguntes orals, una demanda d’informació i la lectura dels contractes a la seu d’Andorra Turisme.

Cal recordar que els contractes continuen no sent públics i que cal més transparència quan es tracta de diners públics, tenint en compte que es tracta de quantitats milionàries i que la transparència és una de les bases del nou programa de Govern Horitzó 23.

Incògnites, contradiccions i poca transparència, però el que tenim ben clar és que, ara per ara, estem compromesos i xoca que d’aquest pla sense Cirque a l’horitzó, tampoc hi divisem el sol.