Certament, estem molt nerviosos –i amb tota la raó. Però mentre esperem que s’acabi aquest malson terrible que ho està soscavant tot, mentre fem temps perquè acabin d’arribar els famosos testos de saliva, o la primera vacuna eficaç que arribi al mercat, o una aplicació de mòbil que ens ajudi de debò, la vida continua. I els diaris continuen publicant notícies que –més rellevants unes que d’altres– ens ajuden a desviar l’atenció (ni que sigui durant un moment) dels estralls de la plaga. La setmana passada, i fent-se ressò del que publicaven alguns diaris catalans, es va parlar dels resultats genètics que proven que alguns dels individus exhumats al jaciment de la Feixa del Moro de Juverri eren família. El descobriment, però, no era tan nou: en el jaciment, excavat entre el 1983 i el 1985 per Pere Canturri i Xavier Llovera, ja es va veure que hi havia una dona jove amb un nadó a la cista 3, i tot feia suposar (encara que científicament no es podia demostrar de forma concloent) que era una mare amb el fill. Farà uns tres anys es va extreure el material genètic dels ossos dels difunts, per Gerard Remolins, i ara fa poc que n’han sortit els resultats, amb l’aval del departament de genètica forense i genètica de poblacions de la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid. Ho han publicat –i això no es deia a la notícia– al Journal of Archaeological Science. Sí, eren família. Mare i fill, i l’individu de la cista 2 probablement era el pare de la criatura. Bingo. L’anàlisi de l’ADN permet aquestes meravelles (i també detectar fills il·legítims de sang reial escampats pel món). Naturalment, la legió de trols que infesten les xarxes se’n van cuidar d’escampar brutícia i soroll. Però aquest és el signe dels temps.