Sabíem que les grans corporacions que operen en el món digital aprofiten les dades relacionades amb les nostres preferències per fer negoci amb empreses de publicitat que alimenten així el seu registre de consumidors potencials, i el fan servir per dissenyar campanyes de màrqueting o per decidir quins productes els interessa promocionar i quins no. Ho sabíem, però no hi donàvem gaire importància. Pensàvem que, al capdavall, si faig públic a les xarxes socials que m’agraden els gelats de xocolata però no els de maduixa poc o gens afectarà la meva llibertat individual. Però resulta que és tot el contrari. Que un individu prefereixi els gelats de xocolata és intranscendent, però que hi hagi milions de persones amb la mateixa preferència pot ser el desencadenant d’un canvi d’hàbits a escala mundial. I el mateix passa amb les tendències polítiques o amb les pors col·lectives o amb qualsevol altre tret del comportament humà susceptible de ser registrat i manipulat. De tot això parla Shoshana Zuboff, catedràtica emèrita de la Harvard Business School, a La era del capitalismo de la vigilancia, publicat per Paidós. Explica Zuboff que, de la mateixa manera que la revolució industrial va propiciar l’explotació sense mesura dels recursos naturals, aquest “nou capitalisme de la vigilància” explota al màxim la naturalesa humana fins a convertir-la en un conjunt de prediccions sobre la nostra conducta, susceptibles de ser comercialitzades o de ser utilitzades per afavorir els interessos d’una determinada minoria en contra del bé comú general. Tant de bo ho tinguéssim tots present quan tornem a navegar alegrement per les xarxes socials.