Estic fart de tanta pandèmia. Que si Covid-19 amunt, que si virus avall, que si cossos i anticossos... A aquestes alçades qualsevol al teu voltant té la seva opinió sobre el tema i el que és pitjor, la pot deixar anar a la mínima de canvi, sense encomanar-se a ningú. Extrapolant-ho, la cosa ha arribat al nivell de les tertúlies futboleres radiotelevisives, que semblen talment de barra de bar -si aquests estiguessin oberts- A “Keep Calm” el darrer article del seu blog Alfons Duran (www.alfdurancorner.com) clama contra el bombardeig informatiu al qual els mitjans ens sotmeten amb la pandèmia. I s’exclama reivindicant que la vida, malgrat tot, continua i que, a més, passen d’altres coses que no tenen res a veure amb el bitxet groc de Wuhan i que n’hi ha de positives. La cosa ve al cas perquè soc dels que el confinament i l’evolució del coronavirus l’hi ha costat de pair. Afortunadament per a mi, fa uns dies la meva filla gran em va donar una sacsejada fent-me veure això, que la vida continua. Que pren i prendrà les precaucions sanitariosocials que són racionals i necessàries... per continuar vivint. Perquè la Covid-19, ara com ara el nostre dinosaure de Monterroso, hi serà demà quan ens despertem, però ens hem de llevar i tirar endavant, viure. Ella no té cap intenció de quedar-se tancada en un forat, esperant que amaini. Duran ja ho va escriure a l’iniciar-se el confinament “La vida té un component de risc que hem d’acceptar. Les noves generacions occidentals estan acostumades a viure entre cotons, sobreprotegides. No ens confonguem. Deien els clàssics que una vida lliure de risc està lluny de ser una vida sana.”